Emparant-se en suposades raons de salut pública, Vox va presentar en l’últim plenari municipal una moció per a l’organització d’una «Cursa de l’Home», iniciativa que va comptar amb el suport del PP. El cas va més enllà de l’anècdota. Es tracta d’un episodi més d’una estratègia política que ja no sorprèn ningú. La tasca de blanquejament de l’extrema dreta duta a terme pel Partit Popular constitueix una fita preocupant en la política espanyola –i també local–, en normalitzar discursos i plantejaments contraris als valors democràtics.
Aquesta actitud suposa, a més, una important victòria política per a l’extrema dreta, que veu com les seues estratègies guanyen espai i legitimitat en les institucions i provoquen reaccions. Alícia Izquierdo va abandonar el plenari per considerar una burla a les dones la moció del partit ultradretà, i des de la bancada del PSOE Liduvina Gil va recordar que en Gandia les accions referents a la salut es consensuen amb ciutadans, personal sanitari, tècnics de l’ajuntament i representants polítics.
Les línies roges que a Europa impedeixen al partits democràtics pactar amb partits ultres no sols no existeixen ni han existit mai per a la dreta espanyola, i menys per a una part significativa del PP —com demostra el cas d’Isabel Díaz Ayuso— la trajectòria política de la qual no es distingeix en res de la de Vox.
Cal recordar, una vegada més, que el PP continua aplicant respecte a Vox l’anomenada teoria de la contenció, segons la qual la integració i el control de l’extrema dreta des de les institucions permetrien moderar les seues posicions. Tanmateix, l’experiència, i la literatura acadèmica més prestigiosa, demostren que aquesta postura no sols no ha frenat els seus plantejaments més radicals, sinó que ha contribuït a atorgar-los una major visibilitat en el debat públic.
D’aquest plantejament tampoc no s’escapa la política autonòmica ni la municipal. En aquest sentit, resultava especialment inquietant veure Cristina Moreno justificar el suport del PP a Vox en nom de la salut pública. Una fal·làcia que convé desfer de manera immediata: existeixen mil maneres de dissenyar campanyes preventives adreçades a la població masculina, però una «Cursa de l’Home» només podia llegir-se en clau antagonista de la “Cursa de la Dona”, no com una iniciativa sanitària informada, meditada o pertinent.
Normalitzar la provocació, la demagògia i l’absurd des de les institucions no és contenir l’extrema dreta, sinó legitimar-la, i assumir la proposta d’una «Cursa de l’Home» només indica que el PP i Vox han assolit en perfecta sincronia els cims més alts de la rapacitat política. Esmolar les urpes de Vox no és enfortir la democràcia.
