Diverses assemblees de professorat dels centres educatius públics de Gandia, juntament amb associacions de famílies, mares i pares i diferents entitats socials de la ciutat i la comarca de la Safor, han fet pública una carta oberta dirigida a l’Ajuntament de Gandia en què exposen la seua preocupació per la situació actual de l’escola pública valenciana.

El document, subscrit per docents de centres com l’IES Maria Enríquez, l’IES Ausiàs March, l’IES Tirant lo Blanc, l’IES Veles e Vents i diversos col·legis de primària, així com per múltiples AMPA i AFA i entitats culturals i socials, reclama una resposta institucional davant el que qualifiquen com un deteriorament progressiu del sistema educatiu públic.

En la carta, la comunitat educativa denuncia problemes estructurals com la massificació de les aules, la manca de recursos per a la inclusió de l’alumnat amb necessitats específiques, les deficiències en infraestructures i climatització dels centres i els retards en la substitució del professorat. També assenyalen la gestió de la matrícula sobrevinguda durant el curs, les retallades en Formació Professional i les limitacions en l’oferta de batxillerats com a factors que, segons afirmen, incrementen les desigualtats educatives.

Un altre dels punts centrals del manifest és la defensa del valencià com a llengua vehicular del sistema educatiu i la seua consideració com a element fonamental de cohesió social. Així mateix, el text inclou reivindicacions laborals del col·lectiu docent, com la pèrdua de poder adquisitiu, la sobrecàrrega burocràtica i l’augment de les condicions de treball.

Els signants apel·len directament als representants municipals perquè traslladen aquestes demandes a les administracions competents i s’impliquen en la recerca de solucions. En la seua petició, demanen una resposta política que garantisca una educació pública “de qualitat, inclusiva i en valencià”, i alerten que la situació actual posa en risc el futur del sistema educatiu i de l’alumnat.

Publiquem la carta, datada a Gandia el 26 de maig de 2026, com a part de la difusió de les reivindicacions de la comunitat educativa.

PER QUÈ L’ESCOLA PÚBLICA VALENCIANA ESTÀ DE VAGA?
Després d’anys d’abandonament i de marginació, el deteriorament del sistema educatiu públic
valencià ha arribat a un límit insostenible. Per què? Què ha passat?
La reivindicació del professorat -amb el suport de l’alumnat i de les famílies- és pel global del
sistema educatiu. No és un conflicte puntual. No és una reivindicació disfressada, com s’ha
volgut vendre per part de la Conselleria. És per un sistema educatiu públic, de qualitat i en
valencià. De tots els punts que s’estan negociant ara mateix, us fem una tria dels que
considerem més importants, perquè ho pugueu jutjar de primera mà.

1. Aules massificades.
   El nombre d’alumnat per grup excedeix àmpliament el convenient per a poder participar en
   l’ensenyament de forma efectiva. La falta d’espai produeix un ambient saturat que dificulta
   l’atenció i la concentració imprescindibles. També resulta problemàtica a l’hora d’efectuar
   proves avaluadores que requereixen d’unes condicions especials per a portar-se a terme amb
   garanties. Són aquestes les condicions desitjables per dignificar l’aprenentatge de les
   futures generacions?
2. Inclusió.
   A totes les aules hi ha alumnat amb TEA, TDAH, trastorns de la conducta, dislèxia, diversitat
   funcional física o psíquica, altes capacitats, nouvinguts, alumnat d’altres ètnies i nacionalitats
   entre d’altres, ja que vivim en un món plural. Resulta impossible per al professorat atendre
   adequadament necessitats tan diferents i específiques ―a més de les del conjunt de
   l’alumnat―, amb els recursos actuals. La inclusió requereix un increment considerable de
   professionals que se n’ocupen. Hui no tenim la mateixa tipologia d’alumnat que fa 30 anys, i
   ara mateix la inclusió és una utopia. No s’està tractant la diversitat de l’alumnat tal com
   disposa la legislació educativa. És aquesta negligència el model a implantar en una
   societat que aspira a ser integradora?
3. Infraestructures deficients.
   El personal docent i l’alumnat estem treballant en unes infraestructures precàries. La falta
   d’aules i d’espais en general és dramàtica. Aules no climatitzades ni preparades per suportar
   les temperatures tan elevades a les quals estem arribant. Dins dels centres es poden superar
   els 30ºC, és a dir que s’ultrapassa de llarg el límit de temperatura a partir del qual es posa en
   risc la salut, segons el RD 486/1997 pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat
   i salut en el lloc de treball. I com sabeu, cada any que passa fa més calor. Som l’única
   institució pública treballant en eixes condicions, amb l’afegit de treballar amb menors d’edat
   sota el nostre càrrec. Vosaltres també podríeu treballar així? A algú se li acut que
   l’alumnat puga estudiar amb aquestes temperatures? Es pot posar en risc, tan
   fàcilment, la salut dins dels centres públics?
4. Substitucions de professorat.
   Com és possible que l’alumnat arribe a estar fins a dos mesos o més, sense professorat
   substitut? Però, no parlem sols d’una malaltia sobrevinguda o un accident laboral, sinó de
   casos tan flagrants com jubilacions i permisos avisats amb temps i forma amb mesos
   d’antelació. És aquesta la gran preocupació de la Conselleria per l’alumnat?
   2
5. Matrícula oberta.
   Durant tot el curs hem estat rebent alumnat nouvingut. Setmana rere setmana hem estat
   acollint 4, 5 o 6 alumnes nous. Les aules són les mateixes. El professorat no augmenta i la
   programació no pot avançar al ritme que deuria. Atendre alumnat nouvingut, que desconeix
   les llengües oficials i vehiculars de l’ensenyament, de manera constant durant tot el curs i
   sense recursos, dificulta moltíssim la tasca docent. Aquesta situació es dona per igual a
   tots els centres del territori valencià, públics i concertats, que reben finançament
   públic? Segur que la càrrega de matrícula oberta d’alumnat nouvingut no recau
   majoritàriament sobre el sistema públic? I, més enllà d’una possible marginació, encara
   que tots tinguérem els mateixos índex de matrícula oberta. Com pensa solucionar-ho la
   Conselleria? Quins recursos pensa implementar?
6. Formació Professional.
   Estem ara vivint l’eliminació de més de 100 cicles formatius en centres públics, retallada de
   professorat i retallades en la modalitat semipresencial, la qual cosa disminueix els recursos
   per a l’atenció individualitzada. L’FP, per falta d’espai, imparteix especialitzacions
   d’informàtica que requereixen d’aules pròpies, al departament. El material és obsolet i
   l’alumnat ha de portar-lo de casa. Tot això degrada la formació any rere any.
   A més de la progressiva expansió de l’oferta d’FP per la via privada i els concerts, mentre la
   xarxa pública pateix falta d’inversió i massificació. A sobre, no hi ha novetat sobre el futur
   Centre Integrat de Formació Professional, que se situaria a Gandia, en el sector de Beniopa
   Passeig, encara que tindria àmbit comarcal. És així com es fomenta una formació pública
   i de qualitat en nivell postobligatori? O sols s’està pensant en les famílies que es poden
   permetre pagar estudis en centres privats?
7. Batxillerat Artístic, General i Nocturn.
   Molt d’alumnat pot quedar exclòs de les opcions de batxillerat d’Arts, General i Nocturn. Per
   què? La nova resolució d’admissió al batxillerat publicada dia 25 de febrer de 2026 posa en
   risc la igualtat d’oportunitats de molts estudiants. Limitar l’oferta d’aquests batxillerats, per no
   arribar a les 10 primeres opcions, és una mesura injusta i discriminatòria.
   Aquesta decisió afectarà especialment joves que necessiten compatibilitzar estudis artístics,
   treball o responsabilitats familiars. A més, obligarà moltes persones a desplaçar-se més lluny
   per poder estudiar allò que volen, cosa que augmentarà les desigualtats territorials i socials.
   No oblidem que l’educació pública ha de garantir diversitat, inclusió i accés real per a tothom,
   no reduir oportunitats. Per això es demana l’eliminació de l’article 26é, i una planificació
   educativa basada en l’equitat i les necessitats reals de l’alumnat. Amb el Decret 25 de febrer
   de 2026 es respecten els grups minoritaris i la igualtat d’oportunitats?
8. Degradació i postergació del valencià.
   El valencià és la llengua pròpia dels valencians i és cooficial, juntament amb el castellà, al
   territori valencià. I malgrat que ha estat la llengua del país des del segle XIII, el valencià ha
   estat perseguit i prohibit en diferents períodes de la història des de fa poc més de 300 anys.
   Els valencians som el que som, i som com som, perquè la nostra llengua ens ha dissenyat i
   definit al llarg dels segles. Pensem, sentim, expressem, somiem, estimem i desitgem en
   valencià. La nostra llengua i cultura a més, ha fet aportacions de primer nivell a la cultura
   3
   universal. Els drets humans estableixen que tota societat ha de respectar, protegir i promoure
   la llengua pròpia com a màxim exponent de la seua cultura. El valencià doncs, ha de ser
   l’element central de la formació i la llengua d’acollida, i l’escola pública n’ha de ser la garantia.
   Els darrers atacs al valencià amb la intenció d’arraconar-lo, o el decret de currículum de
   batxillerat que censura els autors catalans i balears de la nostra literatura han desembocat en
   un sentiment de fàstic i cansament per part del professorat i de la comunitat educativa en
   general. Posicions acientífiques o terraplanistes no poden ser compartides pel professorat.
   Per tot això, el que hem demanat en l’acord unitari de tots els sindicats i assemblees de
   professorat des de l’inici de la vaga és un model lingüístic de competència plurilingüe amb el
   valencià com a llengua vehicular i de cohesió social i la retirada de la censura d’autors
   catalans i balears del currículum de batxillerat. La Conselleria, inexplicablement, ho ha
   eliminat del document per a la negociació i aquesta absència és molt greu perquè desapareix
   un dels pilars educatius bàsics de la reivindicació. Un tema central del sistema educatiu
   valencià, que és determinant per a la cohesió social, penseu que es pot obviar o tractar
   com si fora un tema menor? És tolerable aquest nivell d’inconsciència o de perversió?
9. Pèrdua del poder adquisitiu.
   Tot i que aquest no és el motiu principal d’aquesta vaga, no podem continuar amb la pèrdua
   del poder adquisitiu que arrosseguem en els darrers 20 anys. Som el col·lectiu pitjor pagat de
   tot l’Estat, malgrat tenir la fama de ser uns privilegiats.
   Segons els sindicats de treballadores i treballadors de l’ensenyament, la pèrdua de poder
   adquisitiu del professorat està en un 21,9% des de l’any 2010 fins a l’actualitat, a causa de
   la congelació salarial, les retallades iniciades arran de la crisi, l’augment continuat de la
   inflació i la desvinculació salarial de l’augment de l’IPC, que s’ha disparat des de l’any 2021.
   A més, no s’ha recuperat la pèrdua de pagues extraordinàries retallades en 2010, que
   continuen retallades en un 30%. Som el col·lectiu pitjor pagat de tot l’Estat i l’acord signat el
   25 de maig amb els dos sindicats minoritaris no sols no ho soluciona, sinó que la clàusula de
   l’IPC per als darrers 50€ del 2028 és una burla que la immensa majoria del professorat rebutja.
   Hi ha un desfasament creixent entre els ingressos del professorat i l’augment del cost de la
   vida i que es tradueixen en un poder adquisitiu en constant devaluació, que reflecteix el
   menyspreu de l’administració cap al nostre col·lectiu. I a més, va lligada a la pèrdua del
   reconeixement social que mereix la professió docent. Prestigiar una professió tan important
   per al progrés social com la del professorat implica remunerar-la amb dignitat. Escatimar els
   salaris i empobrir els docents afecta el conjunt del sistema, que s’infravalora amb
   conseqüències devastadores per a la societat.
   Penseu que estem ací per diners? Volem deixar clar que defendre l’actualització dels salaris
   és sobretot una qüestió de dignitat, ja que la falta d’inversió en el sistema educatiu públic és
   un atac a l’educació pública i de qualitat.
10. La càrrega de treball, la burocràcia, les hores de dedicació fora dels centres educatius,
    la no desconnexió laboral, la diversitat de l’alumnat i l’atenció individualitzada que requereix,
    suposen una dedicació tan gran que malgrat els nostres esforços i dedicació, ens ofega, ens
    lleva temps i esforços per a dedicar-li’l al que és realment important: ENSENYAR. És així
    com tenim temps per a preparar classes i materials per al nostre alumnat?
    4
    Senyors regidors i senyores regidores de l’Ajuntament de Gandia. Com veureu, no volem res
    més que unes condicions que ens facen sentir orgullosos de la nostra educació pública, de
    qualitat i en valencià.
    Venim a informar-vos, i a explicar-vos de primera mà, els motius de la vaga del professorat
    de l’escola pública. Són problemes que patim a la nostra ciutat igual que al conjunt del
    país, per això volem demanar-vos, com a representants nostres, que en sigueu plenament
    conscients per intentar solucionar tot el que estiga en les vostres mans i que alceu la veu en
    favor de les qüestions que us acabem de plantejar per traslladar les demandes i el malestar
    de la comunitat educativa al govern de la Generalitat. Són reflexions basades en la realitat
    que ens trobem dia a dia a l’aula. Són qüestions en les quals ens plantegem per quin motiu
    es permet la degradació de l’escola pública, mentre es finança generosament la concertada i
    la privada. No es pot continuar amb aquest greuge comparatiu ni podem deixar que s’enfonse
    un sistema educatiu públic que va costar tants anys de crear i que tants bons resultats ha
    donat a la societat.
    Creiem en la força del poble i vosaltres heu sigut triats pel poble. Sou els nostres
    representants, el govern de la ciutat de Gandia. Ara us demanem implicació directa per a una
    resolució del conflicte que siga satisfactòria i ajude a la represa de la tasca docent i d’atenció
    a tot l’alumnat de la nostra ciutat.
    És molt el que es juga la nostra societat. El futur de tot l’alumnat està ara mateix penjant d’un
    fil a l’espera que aquells que tenen capacitat i l’obligació de governar adopten les mesures
    necessàries per a solucionar aquesta situació pensant en el bé comú, deixant de costat, si
    cal, els interessos partidistes. Us demanem altura de mires i sentit del compromís cívic. O tots
    guanyem o tots perdem. És l’hora de posar les necessitats dels més joves per davant de tot
    per assegurar-nos un futur millor.
    Gandia, 26 de maig de 2026