Els episodis de pluja intensa a Gandia, a Oliva i a molts pobles de la comarca ens obliguen a fer una reflexió política. Hem passat una prova que podria haver eixit malament, i convé que ens preguntem què hem aprés i qui està en condicions d’afrontar situacions com la que hem viscut amb més garanties de seguretat per a la ciutadania.
Comencem per fer una advertència contra els demagogs: Cap persona seriosa atribuïx un episodi meteorològic concret al canvi climàtic. Tampoc creu que una emergència meteorològica es puga resoldre aïlladament per la classe política, l’exèrcit, els cossos professionals d’emergències, el voluntariat humanitari o la societat civil organitzada. Només l’esforç coordinat, un sistema complex i sofisticat de treball en equip, ens protegix dels riscos extrems. Com en el mecanisme d’un rellotge, si falla una peça, falla tot. Ara bé, eixa delicada coordinació depén sobretot d’un sol factor: la confiança en la ciència. I què diu la ciència? Que, en una Mediterrània més calenta, els fenòmens meteorològics extrems tendixen a ser més intensos. Per això no basta amb reaccionar quan plou: cal preparar-se per a quan torne a passar. La qüestió ja no rau en la variabilitat de les precipitacions, sempre incontrolable, sinó en preguntar-se qui està millor preparat quan comença a ploure de debò, qui és el més responsable en matèria de seguretat.
A tots ens convé fer memòria, hui, del que oferixen als gandians en aquest aspecte els partits polítics. Perquè són els partits representatius la clau de volta de tots els elements que fan possible la seguretat de la gent en els moments decisius: per això resulta execrable l’actuació de Carlos Mazón el 29 d’octubre de 2024. Per la mateixa raó, en clau local, cal reconéixer el paper del govern de la ciutat durant la crisi i, en primer lloc, el de l’alcalde, que, davant els mitjans de comunicació nacionals i la població, ha sabut transmetre una imatge de solvència política tranquil·litzadora.
En canvi, l’oposició de Gandia ha dramatitzat el moment a les xarxes, ha cridat a seguir les directrius oficials i ha elogiat les forces de seguretat i els equips de rescat, però sense cap proposta política en planificació i gestió de les emergències per temporal. Això la situa lluny de la realitat.
Ni el portaveu del PP local pot garantir més que una posició de partit imprevisible, com ha demostrat l’experiència, ni el negacionista representant de Vox a l’Ajuntament de Gandia —el mateix que, per a combatre les atípiques temperatures d’estiu, aconsella tindre aire condicionat a mà— pot oferir alternatives racionals. Ara que per fi ha escampat, caldria començar a preocupar-se.
