L’anunci de Sánchez de la convocatòria d’eleccions per al 29 de novembre marca un punt d’inflexió en les expectatives electorals dels partits locals. Així ho ha vist el Partit Popular, que s’ha afanyat a assenyalar que el 29-N serà el principi del “canvi” a Gandia. És una declaració absolutament gratuïta, perquè ni les eleccions generals ni les autonòmiques han sigut mai extrapolables a les municipals a Gandia. També és inexacta perquè més que de canvi caldria parlar del “retorn” d’una anomalia: el regrés al poder dels polítics que van afonar econòmicament la ciutat. Ara bé, el més remarcable en clau local és que la convocatòria electoral no ha tingut cap ressò públic en el PSOE de Prieto. Una actitud que pot entendre’s com una inèrcia del passat, explicable però obsoleta.
Durant quasi cinc anys, des que va rellevar Diana Morant en l’alcaldia, la fórmula de José Manuel Prieto ha sigut sempre la mateixa: governar com si el PSOE no existira, amagant les sigles i escorant el partit descaradament a la dreta. Sense entrar a valorar-ne la coherència, era una estratègia viable mentre la política local podia viure aïllada de la nacional, com sempre ha demanat l’alcalde, parlant del “soroll” exterior. Ja no ho pot fer.
El 29-N canvia les expectatives, i no tant pel resultat, que està per veure, com pel calendari. Amb les generals en novembre i les municipals en maig, la campanya no distingirà entre una cita i l’altra. Els partits de dretes convertiran les generals en l’avantsala de les locals, i la conversa pública, també a Gandia, parlarà de Sánchez, de l’habitatge, de majories i d’ideologies, d’esquerres i dretes. La política municipal quedarà imbricada inevitablement en la nacional.
En eixe ambient inesperat, l’alcalde que s’ha esforçat any rere any a semblar un personatge suprapolític té un problema: no el deixaran ser-ho. L’electorat més polaritzat no se’n fia, i els adversaris no ho permetran. Per a la dreta local, el moment és una oportunitat doble. Fins a les generals, té marge per vincular l’alcalde a unes sigles que ell mateix ha procurat mantindre en segon pla, i si el cicle nacional li és favorable, comptarà amb allò que tota formació política desitja: el vent a favor.
Convé dir-ho clarament: l’estratègia de despolititzar la ciutat impulsada per Prieto ha quedat sepultada pel 29-N, i la tragèdia domèstica –i un xic grotesca– del PSOE local és que el personatge construït entorn de la figura de l’alcalde per a captar el vot de les dretes (tradicionalista, tecnocràtic, apolític, paternalista) és tan rígid que no permet adaptar-lo a les noves circumstàncies.
L’aposta per la dretanització del PSOE local ha sigut de gran risc, i a l’alcalde, més que de fer-se fotos, li ha arribat l’hora de retratar-se.
