Jorge Gumbau, conegut popularment com el Xiquet de Betxí, és un jove cantador de folklore valencià. Amb una veu prodigiosa, des de ben menut, no es dedica només a cantar, sinó que també recull les cobles que abans s’interpretaven i que a poc a poc van caient en la desmemòria. Amb l’espectacle anomenat Barreja, combina jotes, fandangos, cançons populars, romanços, malaguenyes i, sobretot, sentiment.
«Al meu poble hi havia una colla coneguda com els Sant Rorros (ja sabeu per què, no?). El fet és que borratxos n’hi havia —i n’hi ha— a tots els pobles…»
«Ací he ajuntat una cançó dels Sant Rorros de Betxí, que me la va ensenyar Tafol Rosca, amb l’himne dels borratxos d’Onda. Este himne d’Onda és una versió de l’himne del Salvador, ja que, com era costum, cada poble reescrivia cançons de tota classe amb lletres satíriques.»
Jorge Gumbau
Lletra:
Hui és dia d’alegria
i dia de prendre pet,
ací va Ramón el mestre
i Pasqual el sabater.
Gorra no es queda darrere
i Modesta va davant
i Quiquet de Caguerola
veu en bota i barral.
Ací va Dàmaso
que està un poc begut,
també trapatroles
i Antonio el Menut.
El dia de carnestoltes
quan va ploure al matí,
s’ha reunit una colla
allà en ca Sento Galí.
La morterada d’allioli,
bona bombona de vi.
Tots els que passaven deien:
“bon dia passarem hui”.
Sardines fregides,
bona abundància de pa.
Carn i costella,
botifarra i cansalada.
També tenien de pernil
algun trosset,
botifarra catalana,
llonganissa i xoricet.
Sento Facundo estava
en la reunió,
Josep Meneu, Garibaldi
i Canyamó…
També tenien de pernil
algun trosset,
botifarra catalana,
llonganissa i xoricet.
