Una pausa. Un ritme. Un somriure. I la sensació reconfortant que, de vegades, la vida es pot arreglar —o almenys fer més lleu— simplement ballant.

No cal entendre res: només cal mirar-lo. El ritme, els gestos, la complicitat i la llibertat del moviment fan que, en pocs segons, el somriure aparega sense demanar permís. És una d’aquelles peces que recorden que ballar no és una qüestió de tècnica perfecta, sinó de gaudir, de deixar anar el cos i de compartir l’energia amb els altres.

La dansa té aquesta màgia: transforma una sala qualsevol en una festa, un moment ordinari en una petita celebració. I si a més ve acompanyada de jazz i swing, com en aquest vídeo vinculat a l’univers del Jazz Roots, l’alegria esdevé encara més contagiosa.

«No intento ballar millor que ningú altre; només intento ballar millor que jo mateix.»
— Mikhaïl Baríxniko, , un dels grans ballarins del segle XX.